El ball de la civada

Darrerament, entre unes coses i altres, treballo massa. Treballo massa fins al punt que no tinc temps de preguntar-me ni per què ho faig. No ho sé, os ho dic debò. Però, a voltes, sento una veu interna que em diu : treballa guillem que t’has de guanyar la civada. Som-hi doncs. Treballem.

El ball de la civada
jo us el cantaré.
El ball de la civada
jo us el cantaré.

El pare quan la sembrava
feia així, feia així,
se’n daba un truc al pit
i se’n giraba així:

«Treballem, treballem,
que la civada, que la civada
treballem, treballem,
que la civada guanyarem».

El ball de la civada
jo us el cantaré.
El ball de la civada
jo us el cantaré.

El pare quan la llaurava
feia així, feia així,
se’n daba un truc al pit
i se’n giraba així:

«Treballem, treballem,
que la civada, que la civada
treballem, treballem,
que la civada guanyarem».

El ball de la civada
jo us el cantaré.
El ball de la civada
jo us el cantaré.

El pare quan la segava
feia així, feia així,
se’n daba un truc al pit
i se’n girava així:

«Treballem, treballem,
que la civada, que la civada
treballem, treballem,
que la civada guanyarem».

El ball de la civada
jo us el cantaré.
El ball de la civada
jo us el cantaré.

El pare quan la molia
feia així, feia així,
se’n dava un truc al pit
i se’n girava així:

«Treballem, treballem,
que la civada, que la civada
treballem, treballem,
que la civada guanyarem».

El ball de la civada
jo us el cantaré.
El ball de la civada
jo us el cantaré.

El pare quan la menjava
feia així, feia així,
se’n dava un truc al pit
i se’n girava així:

«Treballem, treballem,
que la civada, que la civada
treballem, treballem,
que la civada guanyarem».

Però tranquils. Ja s’apropa Sant Miquel.